mar

Hola nena, de nou puc mirarte als ulls, i explicarte que duc a dins.
Bé de segur no faría falta explicarte el qué, ni el com.
Però potser a mí si em va bé per posar en ordre pensaments o sensacions o emocions.
Escolto de fons al Tose Proeski, cantant amb la Gianna nannini,

http://www.youtube.com/watch?v=upqHhuT01uM&feature=related

m'he enrrecordat d'ell...
Per asociació d'idees... com acostumo a fer servir el cervell.

Feia molts mesos que no podía seure al ordinador per dedicar una estona a llegir,
a escriure, a pensar, a sentir, a mirar dins, a escoltar.
He recordat a algú que escoltava sovint els darrers díes de conexió... i he descovert que va morir el 4 de gener.

http://www.youtube.com/watch?v=vaxZ9azNP0c&feature=related

Em sembla molt poética... però la que em va subjugar va ser aquesta bogeria...

http://www.youtube.com/watch?v=rwq0MkYoCvk

Si sabés que sense coneixe'l, només escoltant-lo i llegint sobre ell, ja formava part de la meu bagatge emocional!

Cof, cof

A veure... de cop i volta passem de idealitzar a maleïr...

Tinc la sensació de viure en una societat en l'edat del pavo continuu...

Qué per qué? doncs vejam, no es gaire coherent passar d'un extrem al altre en les opinions i menys sense una reflexió de fons, sense elaborar els canvis ni el perqué.
En el fons el que estranya es que no hi hagi un fil conductor, si no, com una serp, que amb la cua dona bandades segons li rota.

Ya, que a que vé tot aixó?

Doncs a qué vé posar fotos obscenes als paquets de tabac?
Als que fumen tant els hi fà...
I als que no, per que ho han de patir?

en fi...

arriba la primavera i les idees floreixen...

Besets!! amb fum o no!

PD: He trobat aquest escrit que m'ha semblat que lligava un poc amb el que deia i si no lliga, el poso igual, que crec que és interessant.

http://conocetumedio.blogspot.com/2008/09/la-tradicin-de-ser-vctimas-y-verdugos.html

Mentre llegeiges pots escoltar música de fons... al menys ho feia jo, es nota que m'encanta com actúa aquest home?

http://www.youtube.com/watch?v=vaxZ9azNP0c

Una barreja de tants que he escoltat, però el noto més visceral.

Besets de nou.

I jo?

També m'en moro de ganes de moure-les, los ,lus...

No sé si podrem sortir a ballar, ni amb el palillicu, ni amb el sobrau...

Bé sobraus els dos, jajajjaaj, però em moro de ganes de ballar.

http://www.youtube.com/watch?v=civJanTRzWo&feature=related


Ja em veig remenant el cul com una boja , tatatata.

Bé, a males, no deixaré de ballar a casa, que nostàmal.

Ha arribat la primavera?

Veig colors, llum, fresqueta sense que fagi fred.

Mmmmmmmmmmmm tic tonteta, sí....


Mi corasón es delicado lalalalallalaallaalalalallaalalaa

Agafa'm la cintura plis...

Remena les caderes baby!

I si no aprén el que és tenir geni i ballar com cal...

La pena que ens duem dies :) i ja no crec que estigui per remenar-se així i tenir aquesta llumeta als ulls, però estic encantada de descobrir-lo, ja tinc més on escollir.

Y així la tortura juvenil, es torna tortura de grans jejejejeje

No només existeix la Maily cyrus, jejejejejje.

Sí ho sé, sóc dolenta i?

Besets!!

http://www.youtube.com/watch?v=rwq0MkYoCvk&feature=PlayList&p=50F97EFF45EB1E88&index=28

Passets i estufa

Hi han vegades que sembla que el mon es posi d'acord per desmontar tot el que tens establert (o quasi tot, jeje) i evidentment no et quedaràs estorat guaitant com gira sol i et quedes sense viatge.

La feina després de tres mesos intensos, on he aprés, on l'he espifiada, on he evolucionat en certes coses que hem tenien encallada, s'ha acabat.

Primer cop que plego i no he marxat jo, s'hem va fer estrany, per qué enganyar-nos, per marxar i per les maneres, però no li donaré voltes, les coses passen per quelcom.

Dos díes després, estic fent un curs de formació en el que estava interessada, tenía ganes d'enrriquir, recordar o apendre coses en les que no habia pogut o volgut aprofondir.

Un fort refredat, suposo que per fer net també, una son desacompassada, és el que té treballar de nits i un desordre monumental... que no em fà patir gaire, però si em fà sentir certa incomoditat.

Els hi deia als baldufos... quínes ganes que sigui dissabte per descansar i fer el vagu :)
He de fer quasi doble jornada d'estudi, el curs ja era iniciat i tinc que recuperar clases.

Estic emocionada...
Tonteries que m'han passat...
I llumetes que trobo per el camí, que m'emocionen.
I coincidéncies, que van obrin camins, que van empenyent cap a canvis...

Perdona aniré a mocar-me.

Petons!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La mare

de Déu...

Quína veu més maca té la Marina Rossell,
m'ha encantat veure un trocet del concet a la tv.
Em moro de son,
vull festa a la feina,
vull que m'aclareixin lo de la feina.

Vul treballar a la Guttman.

Quí sap.

Dia da

Treballo, però tot i que em maregin i que vagi força despistada
i una mica més lenta del que voldría, n'estic contenta i tot i semblar-me estrany,
m'hi trobo agust, m'agrada el lloc, la llum, l'espai i quasi totes les companyes,
per no parlar dels usuaris, que quasi tots tenen el seu qué :)

No sé com anirà, però sentir-se així, et dona tranquilitat.

Avui cantava amb el cuní... ( la Marina Rossell )
una cançó que em cantava de petita, la sonada aquella :)

La mare de Déu, quan era xiqueta, tenía els cabells que semblaven seda...
ella la canta diferent, però sonava maca, cançons de fà mes de 130anys.

Espero que en faci un disc i poder sentir cançons així a casa,
quan estàs descansant o tots tranquils per aquí.

I si no buscar la música de les dançes tradicionals que ballava,
que m'apassionen.

( el móvil nou es xul.lo eh, amb llum i tot per fer fotos)
jaajajaja sóc com una vaileta.

Una senyera a cada finestra, bon día!

( Als del PAME els hi paguem el sou? em demano, per qué si hi son per gestionar demandes i per solventar problemes...
per mi ja poden seguir fent borilles o vacances... tutà )

Pedretes

No tinc resposta encara, de la reclamació, ja veure'm, no tinc pressa.

Té les " puntes" més curtetes i realment està preciós, sembla un model,
"amol de madle", segur.

Una cosa petitona, 120gr i sembla una cucada, tot i voler quelcom més sencill,
si tinc una permanéncia, per qué no escollir un de més bó?.

Acér, fotos, música, tarjeta externa i LG, ni idea de com anirà.
L'altre... 70gr, no cam, no música, opcions en català. ( Res a veure doncs... )
Una pena que sí hi hagi el : hrvatski, suomi i d'altres que sóc incapaç d'escriure.

Quan vaig plegar, vaig pintarme les ungletes, suposo que com a supervivéncia.
Ara, suposo que per algún producte, més d'una s'ha obert i totes curtetes altre cop.

Aviat comença l'institut de nou, vull resoldre-ho tot ja.

I poguer tenir lo dels horaris laborals controlats.

Bona nit!!

A tumà pel cul!

Ais deu meus, fés que tingui paciencia,
fés que no la envii a la merda per robarme 400€,
fés que s'ho repensi i senzillament me'ls torni.
Fés que no desconfii de tothom, ni de totes les jefes.

Fés el que vulguis, tutà, la que es una mamona ho seguirà sent...
ja s'ho torbarà amb el temps...
la merda và com un boomerang.
Va i torna.

Però quelcom s'ha de fer per no haver de treballar així,
algú més ha de despertar i no dir a tot amén, quan no ha de ser així.
Per qué quan només ho fà una...
S'ha de marxar i res canvia.

Amén.

Anell

Diría que duran un any quasi,
ha estat nu,
per despiste o descuid,
però ahir a la tarda,
odenant les petiteses,
dins i al fons...
estava abandonadet...
tot brillant i bonic.

L'anell de casada!!

Coses que passen!!

Encara no m'ho crec,
ha sigut de bojos,
envio el currículum fà dos díes...
em truquen avui,
ja tinc feina!!

La de voltes que he donat per no preguntar,
però ha valgut la pena dedicar-hi hores...
per aconseguir-ho.

( no m'ho crec, ho he dit ja?)

afuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
quin nus a l'estómac dels nervisssssssss

Fantasmes?

Com pot ser que si tenía enllaços aquí al costat, els hagi perdut?
On son?
Quíns eren?

Qué melona sóc...

Harley Davidson

Vaja, resulta que ara hi ha la concentració (altre cop) a Bcn de harleys de tota Europa?
crec que quan hi han reunions d'aqueses, vé gent de tot el món. ( Fins el 13 de 7 del 2008 )
( ¿vés Issis ? todo tiene solución )
I tornaré a pujar a Montjuïc a veure-les.
En anys no hi vaig, ara en una setmana dos cops...

Faré moltes fotos, gaudiré del soroll ensordidor i quasi orgàsmic!!

Dormo fatal, mocs a la gola i mal de cap.
Tot un cromo!
Aquets canvis de temperatura no em van gaire bé.

kegni i leisi

( peça de xocolata gran de la pastisseria, quan era petita )

Montjuïc de nit

Avui hi ha xerinol.la des de les 20'h fins les 4'h de la matinada...
A Bcn, i no sé exactament per quínes zones.

He passat uns díes força liada i em faràn tornar boja.

Però jo avui m'encaig a voltar...
si voleu passejar i visitar el que hi surt de manera gratuïta...
Feu-hi un cop d'ull.

Picines picornell amb cinema a la fresca, museus, concerts etc...

http://www.bcn.cat/cultura/montjuicnit/index.htm

Principi de la història

LLibres de text que no es poden aprofitar...

LLibres d'estiu per no perdre el que " han estudiat"...

La bajanada de robar-nos a la cara i no dir res.


( fata el troç per explicar lo de la LOE i la LOGSE )



Ja poden firmar manifestos a Madrid a favor del castellà que està discriminat a Catalunya...

Es cert, aquí arribes i no pots comprar ni una revista d'entreteniment; ni pots ser atés en qualsevol lloc on vagis a sopar o pendre quelcom, en castellà.

Lo més trist és que si parles castellà et miren malament, si demanes o busques un llibre espezialitzat no el trobaràs en castellà, no pas...

Buscaràs les mil i una cosa i totes, absolutament totes, bé siguem una mica condescentdents,
quasi totes són en un altre idioma menys castellà.

Exceptuant a l'escola, on aprenen el castellà com a llengua vehicular, però com al pati, al menjador, al carrer i a tot arréu parlen en català, no hi ha manera de viure.

Allibereu-nos del jug que significa la vostra llengua i deixeu-nos respirar en castellà, que sou inhumans per Déu!!!

( He fet l'esforç d'escriure en el millor català que he pogut, per veure si d'una vegada es dónen per al.ludits )

final de la història

Un llibre fantàstic que sumem als de l'escola d'aquest curs passat,
per apendre coses i voltar molt.

Diría que ens durarà un any i mig si no m'equivoco...

Volta a Catalunya; Joan Escapa i Dolors Turmo.

Text , La Galera.

7€ i poc a L'Abacus.

Em sembla una opció maca, divertida, animada i per apendre tota la family.

Estrenu, estrenu...

Doncs sí, toca tafaneig...
Un estrenu sempre és benvingut.
Si és de mà d'algú que ha lluitat per arribar-hi...
Encara més.

Ja veurem quínes sensacions deixa,
però el tast sembla gustós.

Esclar que jo no dec ser gaire equànime per valorar...
parlant en italià i sent tan maques ambes...
només puc que obrir els ulls...
i gaudir-les Þ

Dijous 19-06-2008 a les 23'00h
Roger de Llúria 23, Bcn

L'informació, aquí.

http://issis.wordpress.com/

De bojos

De cop i volta no tinc res pendent i de cop i volta...
tot és una voràgine.

He parlat amb ella després d'anys de no saber-ne res,
l'he trobada per la red, quína ilu,
li tinc molt de carinyo, ja parlarem.

Volía escriure sobre varies coses
i de cop apareixen detalls per complementar-ho.
Vaig recollint detalls.

Tinc ganes d'escoltarla en directe,
quan fà que no vaig a veure a algú actuar?

La propera setmana trobades personals
i conclusions varies.

Ja els hi queda poc d'exàmens,
Per fí!!!

M'agraden les opcions que he anat trobant a blogger,
m'ajuden a organitzar per on em moc i a expresar-me millor.

Coses pendents

De tant en tant em perdo.
Del tràfec de les mogudes.
De les coses fetes i de les per fer.
Però retrobar algún nom dels que et sonen.
Dels que has llegit, vist, seguit, escoltat etc...
I em trobo amb que algún boig escriu coses més interessants que d'altres vegades.
Que un altre ha re-editat un llibre que sabent lo bé que m'ho passava llegint-lo... me n'alegro.
anava a explicar més coses... però tant és.

El cas que m'agrada aproparme i de nou saber d'algú.
Sense l'obligació de seguir les seues passes cada día i de seguir una feidelitat que no m'es propia.

Felicitats Fuckowski !!!
I m'agrada l'entrevista que li ha fet el Ez :)

Tom Cruise

Casi em pensava que s'había mort...
Una altre peli d'ell?

I aquesta estranya de debó...
l'he vista començada a mitja tarda.
Ara a la nit l'he vista quasi sencera.

No l'he entesa gaire.
Però per ser ell...
i veure'n dues...
ja té valor.

Si tindrà quelcom que m'agrada i tot, jajajaja

TopGun

Es impresionant lo estúpids i petits que arribem a ser.
Lo incustrades que tenim les emocions.

Lo que m'emociona la música...
després de tants anys...
Veure aquesta pel.licula de nou...

De segur que creem les nostres fantasies de petits.
N'estic convençuda.
L'home que vaig cercar durant molts anys,
es va anar construint mitjançat pel.licules,
llibres, vivéncies, somnis, etc.

Quin batibull més estrany he creat dins meu.
I que poc s'asembla al que veig al meu voltan.
En una illa.
Envoltada de música que s'arrapa a l'ànima.
I amb els palmells cap amunt...
per quan caiguin les gotes de pluja.

La música es preciosa i emociona,
que hi farem...
i aquets pantalonets al Cruise li escauen de por...

ains!!

Aeroports

la fiscal del tribunal de la unión
deficiente e inadecuada, informe no vinculante, deberia ser declarada nula e inexistente, por no ser publica.
La normativa de los aereopuertos es secreta y eso provoca arbitrariedades....
ni aena ni la guardia civil, se preocupan de llevar a cabo la ley en condiciones.
se publicaran todas las medidas que afectan a los pasajeros.

Copiada tal com la deien.

Demà en Cuní saltarà d'alegría i algú més segur que també.

Sempre he pensat que alló que realment et fot, no tens per qué callar i aguantar-te.

I donant veus, queixan-te, movent-se es pot canviar.

Que li diguin a aquella nena tan valenta que ha pogut divorciar-se en un País on les venen per casar-se quan encara son vailetes.

El valor del que som

De vegades sé que sóc tonteta i de vegades cabrona, aixó de ser ténue o plana, no va amb mí.
O m'ignoren o accepten com sóc i ja va bé que sigui així.
No sóc de tenir masses amics, i els que tinc no els cuido massa.
Sempre he pensat que en les relacions existeix un fil invisible, l'incondicionalitat.
Però evidentment dosificada, per tant, arriba per a pocs o poques.
I dono per fet, que els pocs incondicionals que tinc també es dosifiquen.
Per aixó em sento afortunada, quan després de volar per els meus mons,
m'araplego aprop i miro als ullets, amb afecte, tendreça, o amb ràbia o amb el que sigui.

Tot aixó bé per la impresió que m'ha fet, veure l'inici d'aquest programa;
"El juego de tu vida"
Que a part de semblar-me durillo... em sembla violent.
M'ha fet passar una mala estona, si ja ho sé, ho podía deixar de veure...
Però no, ( una que es pervertida i tafanera )
Una dona, madura, sembla que assenyada, amb les seves coses, com tothom...
I va i es despulla interiorment allà al mig..
I asobre sense cap recompensa, per qué suposadament ha mentit,
sincerament, jo em moriría.
Cal que qualsevol sàpiga de tu?
Cal explicar el que no explicaríes quasi mai?
Nu sé... suposo que es el aprofondir en el "gran hermano" però que un hi vagi voluntàriament a que el foradin i li güaitin dins.

Un rellotge, i la percepció d'ell

Atormetats, el temps corre a la seva contra.
Penjar unes fotografíes.
Contestar un correu, encara que no es llegís en més de mig minut.
Anar a comprar-ho tot a un mateix lloc, millor no donar gaires voltes.
Agafar al company, besar quatre cops i cavalcar-l'ho en un instant.
Sortir a sopar, a ballar, a passejar-se, a fer conexençes, tot en tres hores.
Abans que l'alcohol mati els records, d'una nit ràpida.
Com tot el que consumeixen.

Hi ha sempre o quasi sempre,
dues cares, o mil.
Però cansa, tanta "fretta".
Més quan surgeixen mil preguntes de la boca de gripaus
i tampoc n'hi ha interés ni en la primera resposta.
Quan hi han mil plans de cop, no vagi ser el cas,
que es quedi un sol i hagi de pensar, o semblar sol.

( vaig al bany, un seg )

( després acabaré l'expòsició si em surt, que tinc una cosa al cap ara mateix )

La Vanguadia

En un berenar, que era per guardarlo arxivat,
que després m'he n'oblido i sembla que no hagi passat.

Agafo la Vanguardia i llegint la contraportada d'avui...
ostres, m'ha emocionat, no per el fet en sí,
si no per el que significa.

Un home de la banca amb una carrera important,
canvia de carrera, per fer-ne una altre igual d'important.

El que trobo interesantíssim es que compaginava
la feina a banc amb quelcom que el va ransformar.

Que confía en canviar coses, que creu en el que fà
i el que més m'agrada, que creu en les persones.

( No recordo el nom, però demà busco les dades )

I on hi han coses que conmouen,
hi han coses que et deixen xof.

A dins, una notícia, hi ha hagut un atropellament
del tranvia... encara no saben com està el ferit...
i surt la fotografía d'ell sota el tranvía.

Pregunto, per enésima vegada, calía?

Territoris Dança

Curiós que aquets tresors els trobo per casualitat...
i a hores intempestives, es una gran pena...

He possat el 33 i no sé si algú més ho ha vist.
Però és impresionat la imatge.

Una falda d'una dona gran en blanc i negre.
Una música clàsica, que no reconec, de fons.

I les mans comencen una dança hipnotitzant...
i va a compasos, i també s'aturen molta estona.

M'ha semblat una imatge impresionant.
Ho provaré a fer, que bell, que subtil...

Projecte de llei de fosses

Se'm posa la pell de gallina, només sentir el nom.
Avui han aprovat el projecte de llei de fosses.
Quan porten esbarallant-se tots per la llei de memória histórica?


Quan en el fons el que vol la gent del carrer, es saber on son els seus morts.
On vàren morir, com, per qué, no per fer judici, si no per situar, evocar i recordar quelcom.

La finalitat? dignificar els morts, siguin del bandol que siguin, de la creença que fós.
Identificar les foses i en alguns casos si s'escaiés, exhumar per poder identificar.

Evidentment no tot es sencill i pinta magre, però és quelcom...

Exhumaran en el cas que estigui documentat, que la persona que cerquen hi és i pot cercarla fins a un parent en tercer grau o una entitat no guvernamental.

Lo dur d'escoltar...

Procuraran identificar les foses , unes dues per any...
Hi han 150 fosses a Catalunya... o aixó he sentit.
Ja podem fer contes...

És important fer net, però per fer net no es pot obligar a mirar cap un altre cantó.
Tampoc cal fer mal ni ofendre ni humil.liar a ningú.
En una guerra ningú , més que les empreses béliques, hi guanya.

Sí, ja sé, també hi van haber que es varen fer d'or amb l'extraperlu,
però a cadascú li arriba la seua hora... i que faci contes amb la seua consciencia.

Si començen per Vallfogona de Riucorb no s'ho acaben en un any...
dues fosses inmenses , que sembla estaven a bessar.

Diuen que en cas de fer les exhumacions y que estiguin documentades,
els gastos correríen a càrrec de la Generalitat...


http://www.3cat24.cat/noticia/265660/politica/Llum-verda-al-projecte-de-llei-que-promoura-la-senyalitzacio-i-dignificacio-de-les-fosses-de-la-Guerra-Civil-i-el-franquisme-a-Catalunya

Al cap i a la fí

He pogut, per fí acabar en Victor klemperer...
i tornar-lo al seu lloc, la biblioteca...
sort que aquest cop... no va ser amb el meu carnet.
El día 22 de febrer tenía que tornar-lo... uis...
m'he passat quatre setmanes del plaç.
El curiós de tot, he començat a llegir un regal
de la primigénia d'una menda, en Firmin, el famós Firmin!
i tot i que les primeres pàgines em costava llegir-lo,
després de lo sec i escrupulós d'en Victor,
llegir quelcom lleuger em costava, jajajaja,
sí, jo també sé fer-me a pedant, m'ho he guanyat, jajajaja
els dos llibres d'en Victor son més de dos mil pàgines!
I en un día ja l'he acabat,
que en féia de díes que no acabava un tan aviat! jajajja

Però ve-t'ho aquí...
que en Firmin parla del mateix que en Victor a la fí...
només que en Victor en pot parlar, pot escriure
i en Firmin només ho fà i pensa.
Però el pensament es el mateix.
Vivim, com vivim,
que fem amb la nostra vida dins del que podem
i de qué serveix tot,
si el final ja el coneixem tots i arriba, oi tant que sí.

La guerra dels mons

M'encanten aquest tipus de programes,
que t'expliquen históries que ni has viscut,
ni ningú del teu voltant t'ha explicat.

El programa d'en Chaplin de fà uns mesos,
el d'ahir que comenta en Saragatona,
el d'avui sobre Orson Wells,
l'hem vist aquesta nit i ara fan la repetició...

Quines coses no?

Passets...

M'agrada anar al meu ritme,
anar caminant ofegada... sense alé.
O anar com si flotés,
tot depenent de les emocions,
o els neguits que m'apoderen.

Afegeixo com a enllaç el bloc d'en Plà,
serà una manera sense excusa d'escoltarlo.
Encara que llegir-lo a ell i a Vicktor klemperer...
poc ser un poc massa atabalador.

D'altra banda m'emociona veure certes fotografíes
per coses de feina que estic fent.

La mare va conseguir portar-me un regal,
pendent des de fà dos anys!

Encara no m'ho crec.

Lo del regal,
lo de la foto,
i alló que faig unes hores a la setmana
fà una rondalla.

Sorprén que tot tingui a veure...
tindrà algún sentit?

Un altre camí

Hi han moltes maneres de fer les coses,
hi han moltes coses per fer...
sovint m'he pedut en els mecanismes,
per poder expresar coses que duc a dins,
i aixó molesta una mica...
per qué es com caminar amb croses
i no deslligar-te'n més.

I jo vull poguer correr...
i poguer volar si es el cas,
deixar el que em lliga
i apendre un nou camí.

Et seguiré llegint.
Gràcies!

Roller

Sortía l'altre día a Camera Café el tema "cole",
les coleccions, els jocs que es duien i els que no...
Però sobretot, lo de ser l'últim en tenir quelcom que duia tot déu,
i que quan ho duies, ja no tocava i ningú et féia ni cas...
Em vaig fer un fart de riure...

M'enrrecordo ara de les enganxines que regalaven als bollycaos...
aquelles que eren irridescents, un cor i diverses figures...
No sóc capaç de recordar cap més, però tenía la carpeta plena...
Vàrem concidir al centre comercial de Sant Cugat, amb una princeseta,
o així s'hi comportava... duia unes rodes als talons i...
per acabar d'arrodonir-ho teníen llums i tot.

Quan una pitufa que jo em conec va veure-ho, va flipar aspirines, jajajajaja, mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa miraaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa,
patins especialsssssssssssssssssssss.

Vés a demanar-li on els ha comprat nina i així podem mirar-ho...
no mama, ves-hi tu que em fà vergonya...
La mama, agafa la seva vergonya, se la fica a la butxaca i s'apropa a nena
i a la seva mes principesca mare... ( per no dir pijoski)

A la meva nena li encanten els patins, no em diries pas on els heu comprat...
Aps els roller... una mama de l'Apa els porta...
si de cas deixa'm el teu telefon i et faig un truc...
D'aixó fà mesos...
Abans d'ahir apareix un anunci... si compres tal paquet de producte...
et regalem aquets roller tan molons...
i ja tens a quien yo me sé....
mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa que el regalennnnnnnnnnnnnnnnnn mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa me'ls compres siusplau?

mama aquesta tarda m'ha dit el Pau que se'ls compra demà... i ella a buscar aquí i allà si hi eren.
I la mama quan ha anat al super també ha buscat si hi eren...
I avui els hem anat a buscar espresament.
No valen gaire pel meu gust.
Jo volía portar-los també, però millor passo.

Em diu, com podía aquella nena patinar amb aixó?
Jo no puc, necesitaré mesos per poder apendre!
Jajajajajajaaja ains filla meua, que dolça!

Quí fà d'icone?

Creia que era la única que es plantejava...
qué coi significa aixó d'anomenar-nos de maneres tant estúpides.

Pero sento en Cuní que exposa aquets dubtes...
que ja deu haver expresat alguna abans que jo...
Quí treu aquestes paraules...
quí decideix qué és aixó, qué es lo altre?

L' estudi antropomòrfic ?
Totes sabem que ja tocava...
que no podía ser que fossim tan rares que compressim
pantalons de noi per que ens quedaven millor,
o senzillament per que ens anaven.

M'analegro que es presti atenció a fer les coses millor,
a adaptarles a la societat.

Només algunes reflexions...
Amb lo sencill que és anomenar-ho així:

Ample de melucs,
Ample de melucs i pit ( o el dibuix resultant, llaç )
Recta.

No, per favor...
Ja que fem plantejaments nous...
posem noms entretinguts i divertidíssims!

No hi ha la forma pilota?
O la forma ampolla?
O millor i més explícit, jajajajaj
Plat de postre,
Plat pla,
Plat soper...

Per cert...
Per quan la revisió de la roba interior?
Per que un sostenidor reculli com cal,
( si es que aquesta és realment la seua funció),
per que no pengi la tira del darrera...
per qué la copa vagi al naixement del pit,
per que no es clavi l'aro sota l'aixella, per qué...
en fí, per qué està allà i no al seu lloc.

Sí, una reflexió que duc al cap darrerament,
es que sou afortunats...
tant de clasicisme, segur que té a veure amb aquell tópic...
si va bé, per qué canviar-ho?

Lo sorprenent es que ja hi han països on es duu a la practica
un patronatge diferent al que estem acostumats aquí.
Diferents alçades per un pantaló de la mateixa talla, per ejemple.

Segueixo pensant, que de vegades li donen veu
a quí hauría depensar-s'ho dues vegades.

Forma de campana? Tu madre!!


http://www.eldebat.cat/cat/viewer.php?IDN=19440

Estrena

La primera vegada que m'arriba un memme i
es de la mà del veí d'adalt,un nou company en aixó dels blogs.
I et puc dir, que gustosament el respondré.

1 - Agafa el llibre que tinguis més a prop, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4:

...estar relajadas y tienden a hacer muchos gestos inconscientes. Fíjese, por...

2 - Si estires el teu braç dret, què arribes a tocar?

El moble de la televisió.

3 - Què ha estat l'últim que has mirat per la televisió?

Supervivientes.

4 - Sense mirar, quina hora és?

Deuen ser quarts d'una.

5 - Ara mira, quina hora és?

1:06

6 - Deixant a un costat l'ordinador, què escoltes?

La tv i aviat sentiré roncar al quisu ( al sofà ) i al grandot (al llit ).

7 - Quant de temps vas estar fóra el dia que vas estar més temps al carrer?

Ni idea, però tant és, podem dir que unes 12hores o més...es que quan estic bé, perdo la noció del temps.

8 - Abans d'estar escrivint al blog, que estaves fent?

Llegint el correu, xerrant amb un amic i llegint paraules alienes.

9 - Què portes posat ara mateix?

Vaig vestida de carrer encara... a aquestes hores...

10 - Vas somiar ahir?

Sempre somniem, però no recordo que va ser aquest cop...
així que no era res sexual, ni res angoxant.

11 - Quant de temps vas estar rient l'últim cop que vas riure?

Doncs massa, suposo que més de cinc minuts... una dimonia petita, m'estava fent pessigolles i jo rient i plorant i cridant per que se l'endugueren... quin mal tràngol!

12 - Què hi ha a les parets de l'habitació on estàs?

Unes prestatgeries tancades per llibres i demés, la tv, un rellotge i una mega flor de paper.

13 - Has vist alguna cosa estranya últimament?

A mi mateixa...

14 - Quina és la última pel•lícula que has vist?

La habitación de Fermat.

15 - Si et fessis multimilionari de la nit al dia..què compraries?

Les coses que vull, al menys ara mateix, no es poden comprar.

16 - Alguna cosa sobre tu:

Quina frase més... antipàtica, alguna cosa com qué?
Estic viva, amb ganes de fer moltes coses...amb un munt de sensacions a la mà...
i ara amb ganes d'escoltar música...per ejemple.

17 - Si poguessis fer alguna cosa al món, independentment de la política, què faries?

Donar vidilla... jajajaj perdó estic una mica irónica... però ja faig, el que crec i puc.
( crec que la pregunta no està ben feta... si puc fer quelcom... quan? )

18 - T'agrada ballar?

Una de les meues passions es ballar.

19 - Què en penses d'en George Bush?

No penso en les persones que no m'interessen, les ignoro.
No em trasmet res com a persona,com a polític, crec que no té carisma ni tant sols.

20 - Imagina que, per reacció espontània, tens una nena; quin nom li posaries?

Si tinc una nena per generació espontànea... m'espantaría, ho sento.

21 - Imagina que, en comptes de tindre una nena, tens un nen, quin nom li posaries?

Que la generació espontànea fós un noi... m'espantaría de la mateixa manera...

22 - T'agradaria viure a l'estranger?

Ho he fet... i prefereixo viure per aquí... a no ser que estigués en els escarpats d'Irlanda,
sense cap veí al voltant i montant a caball.

23 - Què t'agradaria que et digués Déu quan arribis al cel?

No voldría anar al cel, ni m'ho merexería si fós creient, ni ho gaudiría.
Prefereixo tocar el cel algún cop a la meua vida, que anar-hi quan mori.

24 - Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test:

Sóc bona persona, per qué jo hagués canviat alguna pregunta i n'hagués afegit d'altres.
Volía castigar, jajajaa , amb aquest memme a cinc que tinc en ment...
però és necesari? Voldràs fer-lo?

Saragatona
Issis
Denke
Africa
Albert
( era evident que els hi demanaría oi?)
( que vol dir memme?).

Diu...

Que si li haguessin fet a ell...
els hagués matat.

A mi em sembla molt bona idea...
no es queden sense sorpresa...
i jo em mantinc en el que penso...

Ja m'ho imagino...
de nit...
amb alevosía...

Suposo que caldrà una lot...
i que ens partitem de riure...
més que res per que ja riem ara...
ho sé, som dolents i perversos.

Però no vull ni una cosa més,
ni cal, ni els hi farà profit.

Per tant... recopilarem peces a mitjanit...
engalanat amb monedes de xocolata, que no sigui dit...
i suposo que estaràn sorpresos...
de quantes en tenen i del poc cas que els hi fan.

No son vailets, crec que toca fer les coses diferents de tant en tant...

Sí, ho sé, sóc dolenta!

Besets i que recolliu molts carmels a la cavalcada...
Intentaré escapar-m'hi...

I si hi han més follets dolents ...
que ho gaudeixin també!!

Jo vull

Està bé aixó, que tots desssitgem coses,
que augurem futurs imposibles,
que fem volar coloms...
abans de tenir-los al sac.

Però jo començo l'any...
exigint quelcom...

A quí per desgracia hagi mort..
davant una càmera de televisió...
no li dongueu més difusió...
que no ens duu a cap port.

Ho sé... no serveix de res...
i a la majoría ni tant sols
es deu sentir afectat...
però fà mal veure segons qué...
i que ningú en digui ré.

Mira, m'he aixecat així...

Suposo que ha estat colpa,
d'alló sense pell i només polpa...
que més que un raím...
semblaven un regal de Caín.

Þ

Ha guanyat...

Suposo que cadascú té els seus preferits,
hi haurà quí ni aixó...
Després que sortís la Melania...
Volía que guanyés la Judit.

Hi ha guanyat i n'estic contenta.

Ja sé que tot son xorrades
i aixó n'és una més.

Fà nou anys que ho veig
i m'agrada, ho trobo graciós.

De vegades m'ha atret més,
de vegades no m'interesava gens.

S'acava de nou...
i mira, jo aquest any he votat dos cops
per la guanyadora.

Felicitats.

El que sí es veu...
es que la vida només depen...
del que ens envolta
i de com ho vivim.

Ens pot fer guanyadors
o perdedors...
Només com reaccionem..
davant el que es mou,
I com ho perceben els demés.

.

Torpecilla

No hi ha com perde coses...
em fà una il.lusió...

Ja fà uns díes que he pedut un porta CD's...
amb els 24CD's preferits...
i no sé on para encara...
quina paciencia.

Avui li tocava al móvil...
al cine...
està apagat...
on deu ser?

Tampoc es que em preocupi moltíssim...
tutà, tampoc es que em truquin tantíssim...
però sap greu ser tant torpe.

Bé teléfon nou de fà poquet...
ha estat un viatge curt...
tant pocs díes en comú,
no m'han fet agafar-te afecte.

No podràn trucar, que no té línea ja...
i en dos díes el puc anul.lar...
de qué li servirà a ningú...

En fí... que em fà ràbia ser torpecilla.

Jordi Díaz

Mira que no sóc de veure segons quines séries...
Però avui en veure a aquest bon home, jajajajajaja.
M'he mort de riure com ell i qué he de dir...
Estàs wapissim jove!!

Encara que no et reconeguis,
encara que recuperis la figura després,
però estàs per apretujar-te,
així apropet jajajajajaja.


Besets!

Una senyora...

Si t'explico aixó, no és per qué et preocupis estimada, només vull fer-te saber que l'àvia està bé...

Que tot i que aquesta dona no pari... que segueixi rebent visites dels que eren vailets i vailetes, que ella entrenava. Que tot i que no deixi d'escriure i de elucubrar noves idees. Seguex tenint estones per l'Elena, l'Anna, la Lluïsa, la Sandra, la Núria, la Marga, les nostres precioses filles i els hi explica batalletes, com quan va estar al Vietnam i que es trucava amb el Víctor a les 3 del matí i no deixaven de riure, explicant-se les aventures i coses extranyes que li succeïen, ja saps, ella es especial i li passen coses especials, quan els hi ensenya les fotos i la seva càmera nikon F65 que li vàrem regalar, la té com un tresor, tot i que ja es grandeta com ella, les fotos d'Italia, les de Santiago de Compostela, les que va anar amb aquella colla de grallers a Budapest, les fotografíes de la festa dels 50 anys , o va venir en Ismael Serrano i ella no va deixar de plorar, ho recordes estimada? però crec que el que més orgullosa li fà, es ensenyar a les nenes els teus primers treballs de grafología, ja sap les mames son així, igual que tu els hi expliques la boda de la iaia a Múnia, amb un home tant humà, tant tendre, tant mmm especial i que ella sempre déia, que li recordava en Einsten.

Bé bonica ja et deixo, espero que la preparació de la festa benéfica hagi estat tot un éxit, que els hi hagi aradat la teva coca casolana i que la xocolata t'hagi quedat tan bona com sempre.
Hauràs portat els dibuixos de les nenes oi? ja m'ho explicaràs.
Per cert em deia l'altre día l'Elena que li semblava que la mestre no sabía les respostes de les preguntes que li féia i que el seu amic Miguelito li diu que ell li contestava troles... total...si no ho sap... no passa res, quines coses de criatures no et sembla?

Bé preciosa no t'atabalo més, ja sé que t'agrada molt que t'expliqui coses, però després no et donarà temps a fer res, jajajajaj, estàs preciosa amb aquestes ulleres, com t'assembles a la teua mare.

Netejaràs el cotxe?
Ja et diré com passem les festes!
T'anyoro!
I pensant en tú, escolto Amadeus!


http://es.youtube.com/watch?v=cjuRVFMkf0I&feature=related

Balles?

Blocaire invisible, per a tú

Hola princesa...

t'escric aquí i t'explico el per qué... i així m'explico en general... que ja em costa :)

Quan vaig apuntar-me a blocaire invisible... tenía el dubte de si mostrar quelcom intim i personal o quelcom més divertit i frívol, que és el que em costa menys.

Però el meu amic invisible no tindría on agafar-se per fer-me el regal.
Així que vaig deixar veure el meu raconet, on m'assec tranquileta, on parlo en veu alta i m'atabalo jo sola i m'explico la vida i fins i tot históries.

Com pots veure, aquest és el lloc on vull compartir estones divertides o menys intimes i on puc expresar-me amb un tó i tarannà un tant més jovial.

( semblo una iaia decididament)

Després d'explicarme un poc... aixó es per a tú preciosa, amb un parell d'horetes de retard...

Petons !!

La Blocaire invisible que m'han regalat es : La laie

http://laie23.blogspot.com/

Vida's

Emotivitat, música, relacions personals, escollir, arriscar-se.

Que un decideixi que vol fer i que les seves decisions tinguin conseqüencies.
Que hi hagin totes les opcions o més que les habituals.
Que les vivéncies, tot i canviar de lloc, segueixin dins i constin alhora de viure coses noves.
Que les coses que decideixen els demés...noestá pautat...per tant sempre és diferent.
Que sigui com una escalada, no es poden donar pasos enrrera.
I que una vegada acabat, es pugui fer algún tipus de valoració... sobre lo viscut.
I tornar a començar...

Sería un joc entretingut. Semblant als Sims però encontes de jugar amb coses externes... als personatges... que aquest evolucionin i poguesis viure moltes vides... i quí sap si apendre'n.

Me'l demano per reis.

besets!!

UUUUauuuuuuuuuuuuuuuuuu

Quim Monzó ,
m'has deixat bocabada...
emocionada,
amb la pell de gallina,
amb ganes de més,
de tonarte a sentir.

Sort que he pogut gravar un troçet del discurs a "La nit al día",
han sortit forçes coses im-presionants a la ignaguració de la fira de Frankfurt.

No n'estem acostumats a mirar-nos el melic sense avergonyir-nos,
sense sentir-nos exposats, sense sentir cert pudor.

No ens adonarem de lo fastuós de les coses que s'han dut i fet allà,
fins passat un bon temps. Com ens acostuma a passar.

Senyors que treballen amb tot aixó, els hi pregaría, que portesin aquí
el que es pugui del que s'ha presentat allà.

I sí, per a mí, la representació de la cultura catalana, ha de ser en català.
Catalunya és bilingüe de manera forçada.
Que no ens expliquin históries i tant és el que parli cadascú, el que faci, el que dessitgi.

Les coses imposades son imposades.

Molts petonets, demà faré cinc centims de lo que ha estat la meua particular "fira" aquets darrers díes, jajajaja.

Deixo l'enllaç per poder llegir-lo sencer...

http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2584568

Comencem

















Agafem una corba i en una recta, apareix un nou paissatge,
no es pas que no hi fós abans, només que no es mostrava.

I em vé de gust veure aquesta nova prespectiva i compartir-la amb vosaltres...

_________


Per començar deixaré constància d'una passió,
una sèrie que véia de joveneta i que tafanejant sèries,
he descobert que encara rutlla ... 3200 episodis...
com per posar-me al día!

Evidentment parlo de Eastenders, aquí os deixo un enllaç,
jo a veure si em poso les piles amb l'anglès,
a veure que n'ha estat dels protagonistes.

Os deixo l'enllaç a una de les que més en trasbalsaven :) La Pat.

http://www.bbc.co.uk/eastenders/characters_cast/characters/character_pat_e.shtml

Besets!!!