Hi han vegades que sembla que el mon es posi d'acord per desmontar tot el que tens establert (o quasi tot, jeje) i evidentment no et quedaràs estorat guaitant com gira sol i et quedes sense viatge.
La feina després de tres mesos intensos, on he aprés, on l'he espifiada, on he evolucionat en certes coses que hem tenien encallada, s'ha acabat.
Primer cop que plego i no he marxat jo, s'hem va fer estrany, per qué enganyar-nos, per marxar i per les maneres, però no li donaré voltes, les coses passen per quelcom.
Dos díes després, estic fent un curs de formació en el que estava interessada, tenía ganes d'enrriquir, recordar o apendre coses en les que no habia pogut o volgut aprofondir.
Un fort refredat, suposo que per fer net també, una son desacompassada, és el que té treballar de nits i un desordre monumental... que no em fà patir gaire, però si em fà sentir certa incomoditat.
Els hi deia als baldufos... quínes ganes que sigui dissabte per descansar i fer el vagu :)
He de fer quasi doble jornada d'estudi, el curs ja era iniciat i tinc que recuperar clases.
Estic emocionada...
Tonteries que m'han passat...
I llumetes que trobo per el camí, que m'emocionen.
I coincidéncies, que van obrin camins, que van empenyent cap a canvis...
Perdona aniré a mocar-me.
Petons!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Fa 14 anys