Al cap i a la fí

He pogut, per fí acabar en Victor klemperer...
i tornar-lo al seu lloc, la biblioteca...
sort que aquest cop... no va ser amb el meu carnet.
El día 22 de febrer tenía que tornar-lo... uis...
m'he passat quatre setmanes del plaç.
El curiós de tot, he començat a llegir un regal
de la primigénia d'una menda, en Firmin, el famós Firmin!
i tot i que les primeres pàgines em costava llegir-lo,
després de lo sec i escrupulós d'en Victor,
llegir quelcom lleuger em costava, jajajaja,
sí, jo també sé fer-me a pedant, m'ho he guanyat, jajajaja
els dos llibres d'en Victor son més de dos mil pàgines!
I en un día ja l'he acabat,
que en féia de díes que no acabava un tan aviat! jajajja

Però ve-t'ho aquí...
que en Firmin parla del mateix que en Victor a la fí...
només que en Victor en pot parlar, pot escriure
i en Firmin només ho fà i pensa.
Però el pensament es el mateix.
Vivim, com vivim,
que fem amb la nostra vida dins del que podem
i de qué serveix tot,
si el final ja el coneixem tots i arriba, oi tant que sí.