Quim Monzó ,
m'has deixat bocabada...
emocionada,
amb la pell de gallina,
amb ganes de més,
de tonarte a sentir.
Sort que he pogut gravar un troçet del discurs a "La nit al día",
han sortit forçes coses im-presionants a la ignaguració de la fira de Frankfurt.
No n'estem acostumats a mirar-nos el melic sense avergonyir-nos,
sense sentir-nos exposats, sense sentir cert pudor.
No ens adonarem de lo fastuós de les coses que s'han dut i fet allà,
fins passat un bon temps. Com ens acostuma a passar.
Senyors que treballen amb tot aixó, els hi pregaría, que portesin aquí
el que es pugui del que s'ha presentat allà.
I sí, per a mí, la representació de la cultura catalana, ha de ser en català.
Catalunya és bilingüe de manera forçada.
Que no ens expliquin históries i tant és el que parli cadascú, el que faci, el que dessitgi.
Les coses imposades son imposades.
Molts petonets, demà faré cinc centims de lo que ha estat la meua particular "fira" aquets darrers díes, jajajaja.
Deixo l'enllaç per poder llegir-lo sencer...
http://www.vilaweb.cat/www/noticia?p_idcmp=2584568
Fa 12 anys
9 comentaris:
yo tengo la suerte de hablar varias lenguas, haber vivido en contacto con varias culturas y conocido algunos paises. siento mucho, pero no estoy para nada de acuerdo con tu radicalismo en lo que se refiere al uso del catalán.
hablar y saber decir cosas de maneras diferentes permite abrir la mente a diferentes percepciones y puntos de vista. riqueza en fin.
me encantó ver los trozos que llegué a ver de Quim Monzó
ja no hi escrius?
Darrerament tinc la sensació que no hi ha res interesant a dir... com llegía a en Saragatona, hi han tants blogs i tantes coses a llegir, que el que pugui dir jo, només es polsim...
Potser només és una etapa, qui sap.
Espero que el projecte sobre ruptures, vagi de conya, una besada!
tornes o què?
pero y que mas da lo que se diga... como nos explican en clase de documental: lo importante es tu mirada!
y tu tienes un estilo de decir las cosas, tienes tu punto final... te acuerdas de cuando empezaste a ponerlo. claro que hay etapas en las que uno escribe más o menos, pero no digas que es porque no interese lo que escribes...
arriba aiguamarina!
Que gambero eres ... me ha llegado al alma lo del punto eh, me han saltado las lagrimas.
Gracias por el interés *
Pere no he marxat, només, no hi escric, suposo que estic en una remor... o cercan el com fer-ho.
Una abraçada
Es curios que els teus posts em facin sentir aixi a mi.
Tens una sensibilitat que no trobo en cap altre blog...
Aiguamarina..volem frivolitat!!!! :-)
oido cocinaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!!
Publica un comentari a l'entrada